Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà (* 1858 in Tarragona; † 1917 in Cabrera de Mar) war ein Architekt des Katalanischen Modernismus.

Biografische Daten

Er erhielt seinen Titel als Architekt im Jahr 1881. Im Jahr 1888 wurde er Professor für Geodäsie, im Jahr 1895 Professor für beschreibende Geometrie an der Universität Barcelona. Ab 1883 war er Mitglied der Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Königliche Akademie der Wissenschaften und Künste von Barcelona), im Jahr 1914 wurde er deren Präsident.

Werke

Josep Domènech wird allgemein dem Katalanischen Modernismus zugeordnet, jedoch entwickelte er eine eigenständige Architektursprache, abseits der Modeströmungen seiner Zeit (Eklektizismus und Modernisme), indem er klassische architektonische Motive modifizierte. Dennoch fand sein Stil vor allem bei seinen öffentlichen und privaten Auftraggebern großen Anklang.

Wichtigste Werke in Barcelona:

  • Reform der Kirche Sant Andreu de Palomar (1881, mit Pere Falqués i Urpí)
  • Reial Acadèmia de Ciències i Arts, mit dem Teatro Poliorama im Erdgeschoss (1883)
  • Palau de Justícia (‚Justizpalast‘) (1887–1908, mit Enric Sagnier i Villavecchia)
  • Wohnhaus, Carrer del Bisbe Català 48-50 (1890)
  • Palau Montaner (1889–1896, von Lluís Domènech i Montaner vollendet)
  • Facultat de Medicina (‚Medizinische Fakultät‘, 1904)
  • Presó Model (‚Modell-Gefängnis‘, 1904, mit Salvador Vinyals)
  • Casa Antoni Costa (1904)
  • Amparo de Santa Lucia (‚Asyl zur Heiligen Lucia‘), später Museu de la Ciència (‚Wissenschaftsmuseum‘), heute CosmoCaixa (1904–1909)
  • Edificio Novelles, Rambla de Catalunya 77 (1904–1910)
  • Observatori Fabra (1906)
  • Casa Domènech Estapà, Carrer de Enric Granados 6 (1897)
  • Catalana de Gas (1908)
  • Casa Domenech i Estapa, Carrer de Valéncia 241 (1908–1909)
  • Kirche „Mare de Déu del Carme“ (‚Mutter Gottes vom Karmel‘) und Kloster der Karmeliten, Avingida Diagonal 422 (1910–1921, vollendet von seinem Sohn Josep Domènech i Mansana)
  • Estación de la Magoria (Bahnstation, 1912)
  • Caja Mutua Popular, Via Laietana 16-18 (1922)

Von Josep Domènech stammen auch einige Bücher, wie z. B. Tractat de geometria descriptiva, oder El modernisme arquitectònic (1911)

Bildergalerie

Weblinks

Commons: Josep Domènech i Estapà – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

Auf dieser Seite verwendete Medien

CosmoCaixa building.jpg
Autor/Urheber: Jirka Dl, Lizenz: CC BY-SA 3.0
CosmoCaixa - Museum of Science, Barcelona
CosmoCaixa - 001.jpg
CosmoCaixa (Barcelona, Spain)
Rambla de Catalunya 77.jpg
Autor/Urheber: Pere López, Lizenz: CC-BY-SA-3.0
Building in Rambla de Catalunya 77, by architect Josep Domènech i Estapà, in Barcelona.
Reial Acadèmia de Ciències.jpg
Autor/Urheber: Pere López, Lizenz: CC-BY-SA-3.0
Reial Acadèmia de Ciències, by architect Josep Domènech i Estapà, in Barcelona.
Presó Model.jpg
Autor/Urheber: Pere López, Lizenz: CC BY-SA 3.0
Presó Model, Barcelona.
Casa Domènech i Estapà.jpg
Autor/Urheber: Pere López, Lizenz: CC-BY-SA-3.0
Casa Domèncech i Estapà (1908-1909), by architect Josep Domènech i Estapà, in Barcelona.
JosepDomenechEstapa.jpg
Josep Domènech i Estapà. Architect of the Catalan Modernism (Barcelona, 1858–1917).
DiM-palauMontaner-1414-rd.jpg
Autor/Urheber: ca:user:amadalvarez, Lizenz: CC BY-SA 2.5
Palau Ramon Montaner (Barcelona-Catalunya), obra de Lluís Domènech i MOntaner 1899. C/.Mallorca 278. Vista general.
Poliorama-RACAB-Barcelona.jpg
Barcelona- Teatre Poliorama & Real Acadèmia de Ciències i Arts, building by Domènech Estapà